Jo no vull acollir refugiats

Jo, ja em perdonaran, no vull acollir refugiats. Crec que Catalunya ha complert, amb escreix, amb la seva quota de solidaritat. No hi ha cap país del món que hagi acollit proporcionalment tanta gent com nosaltres: més d’un milió de persones en deu anys.

Tanmateix, per descomptat, si han de venir que vinguin. Són éssers humans i això de Síria és una tragèdia. Més amb l'onada de fred. La situació es dramàtica. El que em pregunto és perquè no els acullen les riquíssimes monarquies àrabs del Golf, per exemple. Només volen anar a Europa, especialment a Alemanya o Suècia. Països amb sòlids estats del benestar.

En tot cas, si han de venir que sàpiguen també que aquí hi ha uns valors que haurien de ser sagrats: la democràcia parlamentària, la separació de poders, la igualtat de sexes, el respecte a la dona i als homosexuals, la laïcitat. I, amb franquesa, no estic segur que tots en siguin conscients. Només cal recordar el que va passar per cap d’any a Colònia ara fa dos anys. Quan moltes dones van ser grapejades o agredides sexualment.

Per això demanar portes obertes a Europa em sembla una greu irresponsabilitat. Si els deixem entrar tots vol dir tots. No només refugiats sinó també immigrants econòmics. Al capdavall quina diferència hi ha entre un sirià i un afganès? No són dos països en guerra?. Podem deixar fora persones que vénen d’estats fallits com Etiòpia o Somàlia posem per cas?

I em sembla tan legítim que hi hagi gent que, per motius ideológics, hi estigui a favor. Com que hi hagi gent que hi estigui en contra sense haver de sentir tot el dia acusacions de xenofòbia o de racisme. Com deia l’enginyer i escriptor Xavier Roig dissabte passat en un article a l’Ara: “els catalans, darrerament, estampen el títol de xenòfob a tot aquell que no defensa papers per tothom”.
En la meva opinió, obrir portes només enfortirà electoralment la ultradreta. Ningú no s’ha aturat a preguntar perquè és ja el 25% a França, el 35% a Àustria, el 12% al Regne Unit o el 52% a Hongria?. Fins i tot a democràcies molt més consolidades que la nostra com Holanda (15%), Suècia (13%) o Finlàndia (17%).

La immigració ha esdevingut un dels principals motius de preocupació dels ciutadans. Aquí no ens n’adonem perquè estem immersos en el procés, que ho tapa tot. Però hi ha un creixent sentiment d’inferioritat. Sintetitzat en el lema Make America great again. Per això guanya Trump als EUA. I el Brexit a Gran Bretanya. Al cap i a la fi la gent vota per tres motius: per por, per il·lusó o per la butxaca.

En canvi, a casa nostra anem una mica al revés: mentre a tota Europa està canviant l’opinió pública sobre els refugitas -a Alemanya Merkel es juga la cancelleria- aquí fem un concert benèfic al Sant Jordi per acollir tothom. Fins i tot hi ha un vídeo de promoció en el que surten un munt d’actors i periodistes: Òscar Dalmau, Julio Manrique, Toni Cruanyes, Màrius Serra, Lluís Omar, Judit Mascó, Jordi Basté, Clara Segura, Antoni Bassas, Josep Cuní, Andreu Buenafuente, Mònica Terribas, Tian Riba, etc. La crème de la crème.

25 | ANY: 2017 | DIARI: e-notíces | ENLLAÇ: http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/jo-no-vull-acollir-refugiats-107516.html